Aquest passat diumenge vaig poder anar a la trobada tintinaire organitzada per l'associació catalana 1001.cat a la població de La Garriga.
No havia anat encara a cap altre trobada, no sabia quin tipus d'ambient em trobaria, ni quines activitats s'hi fan normalment, ni si la gent hi aniria disfressada... perquè no? I m'hi vaig trobar realment bé. Tot i que no hi vaig veure una afluència molt elevada de públic, l'intent dels mes grans per despertar l'interès dels mes petits es va tornar l'objectiu del dia. No hi havia cap pare o cap avi que no comprés als seus nens algun llibre, samarreta, peluix o pin. D'altres més agosarats s'atrevien amb els tallers de manualitats, intentant imitar les invencions del professor Tornassol o dibuixant alguns dels personatges. 
En canvi, els que "anàvem de col·leccionistes" vam poder remenar primeres edicions, observar espectaculars figures de resina, fullejar versions en idiomes que ni tant sols pensàvem que existien, veure en directe com representaven en fang les vinyetes preferides dels que estaven disposats a gastar-se molts diners o caçar figures, avions o cotxes que ens faltaven a les nostres llargues llistes de "tengui" o "falti". 
Una desena de botigues on vaig veure peces tant interessants com la resina de Tintin amb la túnica dels Cigars del Faraó, copies de llibres com "Y aterrizaron en la Luna" o "El Loto Rosa" o fascicles antics del Petit Vingtieme del 1929 on Tintin començava explorar el país dels soviets. Finalment vaig caure a la temptació, i de la parada de Can Tonet vaig adquirir les meves dues primeres figures de la col·lecció oficial importades de Bèlgica ( cosa que m'obligarà molt al meu pesar a intentar aconseguir la col·lecció completa ) i un dels vehicles que no tenia. 
També vam xafardejar una mini exposició de cinc vehicles antics que apareixen als àlbums d'Hergé i Eulàlia Ventalló, filla de Joaquim Ventalló que va ser el traductor de Tintin al Català, va fer una adaptació de Les Joies de la Castafiore imaginant que la història hagués transcorregut a La Garriga i al Vallés. Eulàlia, ens va recordar la figura del seu pare que va treballar en un munt d'àmbits catalanistes com el polític, el publicitari, l'esportiu i com no, el literari. Joaquim Ventalló va ser perseguit i forçat a l'exili, a la seva tornada a les acaballes del regim franquista, va ser dels primers que es van atrevir a traduir obres estrangeres al Català, aconseguint un vocabulari tant ric i tant propi que sembla estrany que el Capità Haddock no insulti en la nostra llengua a tot arreu del món.
Commemorant el 50è aniversari d'aquestes traduccions, ens va explicar que el seu pare va triar "Les Joies de la Castafiore" com a primer àlbum en Català perquè va trobar-hi punts molt interessants que feien que fos especial. Primer, la importància i el protagonisme que li donava a una dona en aquella història quan a la resta d'àlbums pràcticament no hi tenen cabuda. Segon, perquè tota la trama passava dins el castell de Molins de Dalt, fent que veiéssim l'ambient que es podia viure un dia normal dins de la vida de cada personatge. I tercer, per la gran afluència d'aparicions i de referències a àlbums anteriors, fent que coneguéssim en un sol llibre moltes de les històries que trobaríem a les següents traduccions.Tot i l'extens del discurs, va ser molt interessant conèixer altres facetes de Ventalló i algunes rareses d'Hergé ( com per exemple la poca afició que tenia a viatjar tot i fer voltar Tintin per tot el món ).
Va ser una bona trobada, coses com aquestes fan que tornis a casa una mica més orgullós d'haver respirat Tintin des de petit.
Fins aviat,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada