Col·lecció Tintin Pop-Hop

Moltes vegades ens trobem amb llibres "animats", dels que al girar la fulla s'aixeca una figura retallada, i normalment pensaríem que són massa per nens. Res mes allunyat, si alguna vegada trobeu un exemplar de Tintin d'aquesta col·lecció no dubteu en fer-vos amb ell.

Aquesta imatge correspon a "El tresor de Rackham el Roig". Entre els anys 1969 i 1971 l'editorial Hallmark juntament amb Casterman va fer una sèrie de 6 llibres, d'una tirada molt limitada, que actualment s'han convertit en peces molt buscades i cotitzades ( segons les llistes de valoració tenen un preu d'entre 100'00 i 150'00 euros, tot i que al mercat de segona mà es poden trobar unitats per 40'00 - 60'00 € ). 


Els títols escollits van ser, per ordre d'aparició al mercat, "Hem caminat damunt la LLuna", "El temple del Sol", "L'illa Negra", "El tresor de Rackham el Roig", "El Ceptre d'Ottokar" i "Vol 714 a Sydney". Aquesta col·lecció va respectar el format original, es van retallar les pàgines fins a 24 i es va publicar de sortida en francès però després es va traduïr a varies llengües entre elles l'alemany o l'anglès.


Moulinsart va voler recuperar l'èxit d'aquesta edició fent una nova versió 2010 de "El Tresor de Rackham el Roig" i afegint a la saga dues aventures inèdites com van ser "El Cranc de les Pinces d'Or" i "El Secret de l'Unicorn". Edicions unicament en francès, d'unes 10 pàgines, molt més infantil però acompanyats d'uns CD's interactius.

Tant una edició com l'altra són peces molt curioses. Una serà més valorada per experts i l'altra possiblement servirà per atreure a joves lectors, sigui com sigui són una forma divertida i diferent de llegir a Tintin. 

Les edicions en Català entre les més buscades.

Hi ha peces de col·lecció en el món Tintinòleg que tothom sap reconeixer, peces com les edicions del medalló ( les que Casterman va llençar al 1952 al mercat espanyol, alemany i anglès i que van representar l'abandonament de l'exclusivitat de l'àmbit belga i francès ) o les edicions "Princeps o "Cocktail" que eren unes tirades molt limitades, d'uns 100 exemplars, des de Stock de Coc fins a Les Joies de la Castafiore que anaven signades i dedicades especialment per Hergé a membres reconeguts que eren convidats a les festes de presentació d'aquells àlbums.

Però a part d'això, hi ha edicions que per la proximitat al Català, per la seva raresa i per l'escàs nombre d'exemplars que es van realitzar podrien formar part perfectament d'aquest grup de "must have" per col·leccionistes sibarites.

La primera, la més escassa, es tracta de l'edició de "Tintin al Pais de l'Or Negre" ( ISBN : 84-261-2910-2 ) escrita en Alguerès. A la Viquipèdia ens explica l'origen de la ramificació del Català que van establir a Sardenya els ocupants barcelonins sobre el 1372. L'any 1995, l'editorial Joventut en col·laboració amb Centre de Recursos Pedagògics "Maria Montessori" i la Fundació Jaume I, va adaptar la traducció de Joaquim Ventalló al dialecte de l'illa en una tirada molt limitada d'uns 400 exemplars ( 250 dels quals van ser obsequiats als nens de la població ). Es converteix doncs en una de les peces mes complicades d'afegir a la col·lecció.  


La següent es l'edició de "Les Set Boles de Cristall" escrita en Occità ( ISBN : 220300701X ). Aquesta edició va sorgir al 1979 sota la revisió d'Alan Nouvel. Aquesta edició es la que s'atribueix al dialecte que es parla a la Vall d'Aran, ja que l'occità té influències de moltes llengües i es parla a un territori molt més extens que l'exemple anterior. Si el que dificultava "El Pais de l'Or Negre" era la curta tirada, en aquest cas el difícil de "Las 7 Bòlas de Cristal" es l'antiguitat  A part de l'edició del 1979 no es coneix una reedició, i tot i haver-lo buscat algun temps m'ha estat impossible trobar-lo encara.

Com podeu veure, no totes les peces valorades i buscades han de ser exclusivament del mercat francès o belga. Aquestes peces menys conegudes possiblement tinguin més valor emocional que econòmic, per tant si algun dia teniu la opció de fer-vos amb alguna copia no en dubteu.

Dues bones opcions per Sant Jordi van ser ...

Dues publicacions recents podrien haver estat bones opcions per aquest Sant Jordi. La opció que vaig escollir va ser la de Joan Manuel Soldevilla, reconegut escriptor, professor i tintinòleg. Ha escrit, entre d'altres, dos dels llibres de referència de qualsevol col·leccionista : "Abecedario de Tintin" i "Univers Herge". 

El nou llibre de Soldevilla, "Som i serem (tintinaires)", va ser presentat el passat 13 d'abril a Figueres, a la sala Kulturale, on es van aplegar alguns seguidors que van voler saber de primera mà les impressions que l'autor ha volgut plasmar en el llibre. 

"Som i serem ( Tintinaires )" es basa en relació que existeix entre les aventures de Tintin i la nostra terra. Soldevilla explica com, des del 1964, Tintin es convertia en una de les poques possibilitat de lectura en català que tenien tant nens com adults. El català no s'ensenyava a les escoles i molt menys es parlava als mitjans de comunicació. Si sumàvem el fet que els llibres d'Hergé eren una de les poques sagues que travessaven les fronteres espanyoles, que els mitjans de comunicació catalans li van donar molt bona rebuda i promoció ( per ex. La Vanguardia ) i que el preu el diferenciava clarament de la resta de publicacions infantils ( el preu d'un Tebeo era de 2 pessetes, el preu d'un Tintin era de 100ptes. ), podríem dir que els Tintins es van fer clarament objecte de col·lecció i de seguiment.  

Un altre publicació excepcional es la que ha fet el diari "Le Soir" per celebrar el seu 125è aniversari. "Tintin, Le mystère des 7 boules de cristal" recull les vinyetes que es van començar a publicar el 16 de desembre de 1943, en plena guerra mundial. La historia va sofrir interminables interrupcions per culpa de l'ocupant, fins que Brussel·les va ser alliberada el setembre de 1944. Hergé va haver de provar durant els següents dos anys que les seves històries no contenien cap transfons polític, i finalment va haver d'acabar de publicar "Les Set Boles de Cristall" a la revista infantil que va sortir posteriorment anomenada "Tintin".

Aquesta publicació te un valor importantíssim pels tintinòlegs, ja que per primera vegada es publiquen integres les 152 tires i s'afegeix la 153 que mai es va publicar degut a l'arribada dels aliats. El llibre de 128 pàgines manté el format a la italiana ( apaïsat ) i explica amb tot detall les modificacions i els problemes que va patir l'obra en la seva creació. 

Tots dos llibres, un per la relació amb Catalunya i l'altre perquè forma part dels moments més difícils de l'obra d'Hergé, es transformaran en imprescindibles ben aviat.