diumenge, 28 d’abril del 2013

( 1 ) Vegeu EL SECRET DE L'UNICORNI.

Sempre recordaré com un nen que només es dedicava a remenar els llibres vells que veia acumulats a la llibreria del seu avi va trobar quelcom que li va cridar l'atenció. Potser va ser que era l'únic còmic entre tant llibre seriós, potser perquè va descobrir amb la dedicatòria que hi havia a la primera pàgina que el seu tiet ( al qual veia com una persona adulta i responsable ) també era un devorador de vinyetes o simplement perquè la portada amb un noiet intemporal dins un submarí camuflat de tauró el va temptar a començar una lectura que ha desembocat en una afició.


Jo era aquell nen, el llibre era la setena edició de 1984 de "El tresor de Rackham el Roig" i aquella primera pàgina amb un peu que feia referència al ( mal anomenat ) Secret de l'Unicorni em va fer descobrir tot una trajectòria d'aventures que m'han acompanyat des de petit fins avui, que ja en tinc més de trenta. 

Els meus pares i els meus avis no van trigar a adonar-se que alló no era una cosa passatgera, i es van encarregar d'alimentar la meva fam per Tintin subministrant-me tot el material que van poder ( llibres, posters, albums per pintar... ). De fet avui encara conservo tots els llibres en condicions més que acceptables , tot i haver-los fet servir de nen, i tot i l'amor que sento per la nostra llengua no he substituït cap dels que tinc en castellà, ja que són els que amb tant d'esforç em regalaven els meus abuelos. Llibres d'edicions compreses entre el 1984 i el 1993, llibres ( alguns ) que també estan a punt de complir la trentena. 

I els meus tintins van ser desats en capses durant molts anys, anys pels que tots passem tractant de buscar la nostra identitat quan en realitat l'únic que fem es allunyar-nos de qui som... fins que vaig escoltar aquesta cançó.


Però el meu cas va ser el contrari, en lloc d'endur-me els tintins per culpa d'una separació jo els vaig recuperar perquè iniciava la vida en parella, lluny de casa, i volia portar amb mi el record de les alegries d'aquelles històries, el record de les persones que me les van regalar i el record del nen que volia trobar el tresor de Rackham el Roig.

I en el temps dels correus electrònics, de les connexions ultra-rapides, de les pantalles tàctils... creieu-me que es molt divertit remenar buscant velles pàgines que parlen d'un petit reporter acompanyat d'un fox terrier blanc. Sigueu benvinguts i que comenci l'aventura, mil milions de llamps i trons!