Le Petit Vingtième tan sols era un suplement infantil encarregat de traslladar una idea conservadora i polititzada als nens de l'antiga Europa ( Bèlgica, Alemanya, Austria... ). La tasca d'infondre una mala imatge dels principals enemics, els russos, i de la seva forma econòmica, el comunisme. Es va nomenar a Georges Remi, Hergé, com a cap de redacció. Hi va crear tot un seguit de personatges com Quico i Flupi; Popol,Virgínia i Jou o Zette i Jocko.
Un dels personatges utilitzats per aquesta propaganda política també va ser Tintin. El 10 de Gener de 1929 apareixien les dues primeres pàgines de "Tintin al País dels Soviets".
Un dels clars exemples d'aquesta propaganda es pot veure en aquesta vinyeta on es mostren els carrers destrossats, plens de nens desnodrits i orfes, i els càstigs físics que se'ls imposava als que s'atrevien a dir que no eren seguidors del règim. Igualment, en d'altres vinyetes es parlava de la fam, dels pocs subministraments dels que disposaven i ridiculitzaven les industries soviètiques dient que a dins de les grans fàbriques només hi havia gent picant ferros amb martells perquè des de fora es cregués que hi havia activitat.
Les aventures de Tintin es van publicar al Petit Vingtième fins el 9 de maig de 1940, quan Bèlgica va caure envaïda per Alemanya. Es van publicar les primeres vuit aventures i es va deixar la novena interrompuda, Tintin al país de l'Or Negre. Curiosament aquesta aventura es va deixar penjada fins al cap de vuit anys, durant els quals Hergé va treballar a Le Soir i va finalitzar cinc històries en menys de quatre anys.
Per sort, un cop acabada la segona guerra mundial, Hergé va fundar la seva pròpia publicació i va poder realitzar les seves creacions sense cap altre control polític, social, econòmic o religiós i sobreposant-se a les censures que li van imposar des d'un i l'altre bàndol. Imposicions que han estat una gran lacra per tot artista, creador, dibuixant, músic, periodista... i per tant tots els consumidors d'aquestes creacions també hem esdevingut víctimes d'aquests fanatismes, d'aquests sectarismes.
Es una llàstima que avui, en temps de presumpta pau, s'hagi de celebrar l'aniversari d'un setmanari polític, religiós i partidista com era el Petit Vingtieme sense poder deixar de recordar l'atemptat que ha sofert el setmanari Charlie Hebdo fa tres dies, els dibuixants del qual pensaven que gairebé 90 anys després aquestes pressions eren impensables i absolutament eradicades.
Per molts anys Tintin. Per un futur amb plena llibertat d'expressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada