Dues publicacions recents podrien haver estat bones opcions per aquest Sant Jordi. La opció que vaig escollir va ser la de Joan Manuel Soldevilla, reconegut escriptor, professor i tintinòleg. Ha escrit, entre d'altres, dos dels llibres de referència de qualsevol col·leccionista : "Abecedario de Tintin" i "Univers Herge".
El nou llibre de Soldevilla, "Som i serem (tintinaires)", va ser presentat el passat 13 d'abril a Figueres, a la sala Kulturale, on es van aplegar alguns seguidors que van voler saber de primera mà les impressions que l'autor ha volgut plasmar en el llibre.
"Som i serem ( Tintinaires )" es
basa en relació que existeix entre les aventures de Tintin i la nostra terra.
Soldevilla explica com, des del 1964, Tintin es convertia en una de les poques
possibilitat de lectura en català que tenien tant nens com adults. El català no
s'ensenyava a les escoles i molt menys es parlava als mitjans de comunicació.
Si sumàvem el fet que els llibres d'Hergé eren una de les poques sagues
que travessaven les fronteres espanyoles, que els mitjans de comunicació
catalans li van donar molt bona rebuda i promoció ( per ex. La Vanguardia ) i
que el preu el diferenciava clarament de la resta de publicacions infantils (
el preu d'un Tebeo era de 2 pessetes, el preu d'un Tintin era de 100ptes. ),
podríem dir que els Tintins es van fer clarament objecte
de col·lecció i de seguiment. Un altre publicació excepcional es la que ha fet el diari "Le Soir" per celebrar el seu 125è aniversari. "Tintin, Le mystère des 7 boules de cristal" recull les vinyetes que es van començar a publicar el 16 de desembre de 1943, en plena guerra mundial. La historia va sofrir interminables interrupcions per culpa de l'ocupant, fins que Brussel·les va ser alliberada el setembre de 1944. Hergé va haver de provar durant els següents dos anys que les seves històries no contenien cap transfons polític, i finalment va haver d'acabar de publicar "Les Set Boles de Cristall" a la revista infantil que va sortir posteriorment anomenada "Tintin".
Aquesta publicació te un valor importantíssim pels tintinòlegs, ja que per primera vegada es publiquen integres les 152 tires i s'afegeix la 153 que mai es va publicar degut a l'arribada dels aliats. El llibre de 128 pàgines manté el format a la italiana ( apaïsat ) i explica amb tot detall les modificacions i els problemes que va patir l'obra en la seva creació.
Tots dos llibres, un per la relació amb Catalunya i l'altre perquè forma part dels moments més difícils de l'obra d'Hergé, es transformaran en imprescindibles ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada